L'aromateràpia és una tècnica terapèutica holística complementaria a la medecina al·lopàtica. Actua utilitzant els olis essencials naturals obtinguts de les plantes per tal de promoure el benestar físic, mental o emocional de les persones i han estat utilitzats des de l'antiguitat en les cultures egípcia, grega o romana. 

Els olis essencials s’obtenen de les plantes. Són molt rics en compostos químics naturals i tenen propietats terapèutiques úniques ja que cada oli essencial està compost per desenes de molècules diferents i cadascuna d’elles té unes propietats diferents. Així podem trobar que un mateix oli essencial pot tenir propietats molt diverses. L’oli de lavanda, per exemple, pot actuar com a antisèptic, antibacterià, antifúngic, antiinflamatori, analgèsic, cicatritzant, sedatiu, antihistamínic, relaxant, antiespasmòdic o diürètic; però a més a més té força altres usos possibles. És per això que a l’oli essencial de lavanda se’l coneix com la navalla suïssa dels olis. Els usos de l'aromateràpia són, doncs,  molt variats i versàtils.

Un dels usos més comuns de l'aromateràpia és la relaxació i la reducció de l'estrès. En inhalar els olis essencials, s'estimulen els sentits i s'envia un senyal al cervell perquè alliberi hormones que promouen la relaxació i la calma. Aquesta tècnica pot ser útil per a persones que pateixen ansietat, insomni o altres trastorns relacionats amb l'estrès.

A més de la relaxació, l'aromateràpia també s'utilitza per alleujar diferents malalties físiques. Per exemple, alguns olis essencials tenen propietats analgèsiques i antiinflamatòries, per la qual cosa es poden utilitzar per alleujar el dolor muscular o articular. Altres olis essencials tenen propietats expectorants i poden ser útils en el tractament de refredats o problemes respiratoris.

L'aplicació segura dels olis essencials és un aspecte crucial a la pràctica de l'aromateràpia. Aquests olis han de ser diluïts abans del seu ús, ja que la seva concentració pot ser massa alta i causar irritació a la pell o fins i tot reaccions al·lèrgiques. Abans d'aplicar-los sobre la pell sempre cal diluir-los en un oli vegetal portador, com l’oli de sèsam, de blat, de pinyol de raïm o de coco per exemple. A Despertar essencial no som gaire amants de l’oli d’ametlles dolces ja que s’oxida molt ràpidament, es genera una olor a ranci que sempre anirà en detriment de la percepció que farem de l’oli essencial que hi haurem diluït. 

A més de l'aplicació tòpica, la inhalació dels olis essencials també és una de les maneres més comuns d'utilitzar-los en aromateràpia. Això es pot fer mitjançant la utilització de difusors o simplement inhalant l'aroma directament del flascó. Alguns olis essencials poden ser ingerits, però el seu ús està molt restringit ja que alguns olis essencials són tòxics si s'ingereixen, per la qual cosa mai s'han de prendre per via oral sense la supervisió d'un expert.

Imatges del procés de destilació industrial dels olis essencials

Consulti amb el seu metge si té algun dubte. La informació proporcionada en aquesta pàgina web no pretén prescriure, substituir cap medicació o ser presa com a consell mèdic.